Aquest curs 2019/2020 s’ha obert una nova Casa de l’Estudiantat en Castelló de la Plana, es troba ubicat en el barri el Raval on es troba la Universitat Jaume I.
El seu animador és Diego Iglesias, estudiant del grau en magisteri a la Universitat Jaume l, tècnic superior d’educació infantil i animador de FADES (federació d’Associacions d’Estudiants). A continuació, us deixem una entrevista que li vam fer on ens explica en què consisteix el projecte de la CJ el Raval.
1. Quins són els trets fonamentals en què es basa projecte del centre juvenil del raval? Quines són les diferències més significatives amb el model d’oci adolescent convencional?
Aquest projecte segueix unes línies de treball molt similars als d’altres Centres Juvenils del territori valencià, tant a la província de Castelló, com és el cas de Maranya, a Benicàssim, o de l’Ateneu Jove a Almassora, o Casal Jove al Grau de Castelló de la Plana o a la província de València, com els de Manises o Quart de Poblet. Fonamentalment, un centre juvenil és un local pensat específicament per a facilitar que entren i s’organitzen en ell joves adolescents del barri. A través d’assistència a tallers setmanals, reunions i assumpció de responsabilitats progressivament, es treballa l’adquisició de valors i la generació d’hàbits de participació i educació en la participació en l’adolescència, amb edats compreses entre 12 i 17 anys.
La tasca principal d’un centre juvenil és proporcionar un oci alternatiu i educar en valors allunyant així a les adolescents d’un oci consumista, inert, passiu i gregari. Aquesta idea de proporcionar un oci alternatiu al convencional es tradueix en orientar a les adolescents en l’adquisició d’hàbits de participació, per tal d’empoderar-se entorn de la confecció del seu temps lliure, organitzant-se i promovent activitats i tallers desenvolupades per elles. Sabem que generar espais on dur a terme aquesta estoica tasca resulta un procés complex en tant que les dinàmiques socials de tall neoliberal atomitzen qualsevol atisb en la creació de vincles col·lectius, on l’individualisme competitiu prima en les relacions socials front al cooperativisme i la recerca de llocs comuns. Aquestes raons atorguen un paper essencial al projecte, ja que fomenta el treball en xarxa, el compromís col·lectiu i els llaços socials, formant grups d’iguals amb interessos semblants i convivint i cuidant els espais i l’entorn que els envolta.
Darrere d’aquest projecte hi ha moltes eines per facilitar a la joventut l’accés al centre juvenil i una d’aquestes és el nostre treball a instituts, on treballem amb adolescents amb inquietuds que volen organitzar-se i participar activament en els projectes socials i també donar visibilitat als conflictes socials que consideren més rellevants. Aquest treball ens serveix com a eina d’articulació per continuar treballant amb aquests adolescents forma del centre educatiu i facilitant opcions per millorar el seu temps lliure.
2. En quina mesura és rellevant el treball amb adolescents en termes de transformació i canvi social?
Trobe que el treball amb aquestes edats és imprescindible, ja que és en l’etapa de l’adolescència quan les persones experimenten un canvi fort en la seua realitat i comencen a adonar-se de la complexitat de la societat a tots els nivells. També és dins d’aquesta etapa quan té lloc el procés pel qual, generalment per als i les joves la família perd importància i busca refugi dins del grup d’iguals que estan patint els canvis propis d’aquesta
fase, on no es sentirà estrany al parlar i compartir les seues inquietuds.
A més, és necessari treballar dins d’aquestes edats per prevenir possibles hàbits de consum nocius per a la salut, ja que com demostra l’informe estadístic sobre el temps lliure dels adolescents a Castelló les edats d’inici de consum de tabac és aproximadament en 13 anys d’alcohol, també 13 anys i de cànnabis és 14 anys.
Per altre costat, davant del creixement de les cases d’apostes i altres ofertes d’aquest tipus enfocades a un públic tan vulnerable com ho és l’adolescència, ens plantem com l’alternativa més eficaç i potent per tal d’evitar que les joves freqüenten aquests espais, ja que si un adolescent agafa una responsabilitat dins d’un centre juvenil o es compromet a
assistir a una activitat, és la llavor per a més endavant, organitzar el seu temps lliure i allunyar-se d’aquests hàbits de consum perjudicials.
De la mateixa manera, els adolescents necessiten un espai que senten com a propi per fer-lo seu, un lloc que els permeti participar activament en el seu entorn amb els seus iguals, tal com evidencien les dades de l’estudi esmentat abans.
3. De quina manera es tradueix materialment l’estructura metodològica que es desenvolupa en espais com el centre juvenil?
Considere que essencialment es visibilitza en termes d’educació en la participació i l’assumpció de responsabilitats. Amb organització d’activitats, desde la programació, la cerca de recursos i materials, la realització d’activitats, per un costat i per l’altre, amb l’assumpció de responsabilitats tant dins del centre com per exemple neteja, jocs de taula, material de dibuix, com dins de les activitats, de dibuix, d’ecologisme, de ball, de foto i vídeo. És d’aquesta manera com les i els joves aprenen i desenvolupen el seu pensament crític, coneixen el seu entorn, detecten allò que volen canviar i s’organitzen per a aconseguir-lo.
4. Quina incidència a llarg termini pot comportar el foment de l’associacionisme a una societat?
Per parlar del cas que conec, el treball conjunt de projectes com el d’Esplais, que comença amb la infantesa, i el dels centres juvenils, donen continuïtat a l’aprenentatge de valors associatius, generant espais de reflexió amb iguals que funciona com una projecció de futur fomentant experiències de vida comunes, generant xarxes de seguretat en moments d’inestabilitat i incertesa social, on la competitivitat és la norma imposada envers un discurs individualista que genera ansietat i frustració.
Per això, des del moviment promovem el treball conjunt, en xarxa, de diferents d’associacions per créixer en cooperativitat entre diferents entitats. En aquests termes, l’associacionisme facilita que qualsevol mena de col·lectiu o grup de persones puguen organitzar-se entorn d’uns objectius comuns, permetent que aquests tinguen veu pròpia i poder en el procés de presa de decisions que els afecta.
5. Vivim l’auge de moviments amb gran potencial mobilitzador i transformador com són l’ecologisme i el feminisme, quina és la relació que pot tindre un projecte de centre juvenil amb aquests? De la mateixa manera, com s’afronta el cicle de creixement de la ultradreta?
Pense que és prou senzill adonar-se que tant el feminisme com l’ecologisme són les pedres angulars de les lluites socials actuals i les adolescents que freqüenten el nostre local ho tenen molt present, ja que estan sotmeses a una pluja d’informació constant en la qual habitualment es troben confusos i desorientats. És ací on es troba la utilitat fonamental del centre juvenil en aquest aspecte, en un context en el qual poden tindre les idees però no compten amb les eines necessàries i manquen d’estructura participativa amb la qual poder adoptar un posicionament clar que els permeta incidir en aquesta qüestió. Per açò dins del projecte del nostre centre juvenil ja s’han organitzat dos grups amb aquests interessos, un grup de feminisme i un altre d’ecologisme, es desenvolupa amb reunions setmanals on comparteixen i es documenten i donen visibilitat accions puntuals. Puntualitze ací que des del nostre projecte de base estructurat en la perspectiva de gènere i la cura del medi ambient, tractem de donar importància el treball amb valors instrumentals, aquells que ens donen les eines per educar en la participació, com ara la responsabilitat, el compromís o l’empatia, no obstant això, som conscients del potencial de categories com el feminisme i l’ecologisme en el treball amb adolescents.
Aquestes qüestions es tracten a través de problemàtiques presents en les realitats de les nostres joves. Els termes en els quals es desenvolupen les seues relacions afectives, les expectatives entorn de la sexualitat, la reducció en el consum de plàstic, les pràctiques de consum responsable o la cura de l’entorn. De la mateixa manera, tenim clar que el nostre projecte és preventiu respecte a la vinculació dels joves amb els moviments ultradretans. En aquest sentit les adolescents que acudeixen al centre juvenil disposen d’eines suficients per a desenvolupar el seu pensament crític, així com valors democràtics i tolerants que els fan no susceptibles d’aquestes dinàmiques. Al centre juvenil, pràcticament cada dia es tracten notícies i són les mateixes joves les que intenten desmitificar els «bulos» de caràcter racista o xenòfob, per exemple.
6. En termes d’immediatesa, que ha suposat l’obertura del centre juvenil del raval?
El centre juvenil del Raval és un projecte molt jove, ja que va començar la seua trajectòria el setembre del 2019, però des del primer moment forma part activa de les reivindicacions i activitats que es duen a terme al Raval Universitari col·laborant amb diferents associacions com, per exemple; l’Esplai i l’AVV. Del Raval i diferents associacions que defensen tota mena de sensibilitats al barri.
Actualment el centre juvenil compta amb 17 socis i una assistència mitja mensual d’onze persones al dia, aquestes adolescents s’organitzen en diferents grups com el d’ecologisme, fotografia, feminisme, expressió corporal i ball.
Algunes activitats programades i desenvolupades pels joves són: eixides dedicades a la recollida de deixalles, activitats esportives basades en la no competitivitat, oci nocturn i saludable. Tenim clar que és d’aquesta manera com podem actuar de manera satisfactòria en les problemàtiques més urgents. Educant als joves en la construcció de relacions horitzontal basades en les cures, generant hàbits de consum responsable i sostenible, oferint alternatives a la lacra de les cases d’apostes al nostre barri i experimentant la tolerància i el respecte a la diversitat com antídot davant el creixement i la difusió de les idees dels moviments ultradretans, treballant amb les joves per què gaudeixen del seu oci al mateix temps que generem ciutadanes compromeses amb el seu entorn i la seua gent.
Deja una respuesta